L’escassetat de públic local en els museus. Museums, we have a problem

La Vanguardia publicava la “preocupant” dada segons la qual tres de cada quatre persones que passen per museus de Barcelona provenen de l’estranger i  només una de cada deu resideix a Barcelona. La informació neix d’un anàlisi de les visites a onze museus de la ciutat, entre els quals figuren el Museu Picasso el monestir de Pedralbes, el Jardí Botànic o el Museu de la Música.

La primera reacció davant de xifres com aquestes és la d’intentar trobar les causes. En aquest sentit, es sol atribuir l’escassetat de visitants als preus de les entrades, a poques polítiques de públics, a l’oferta poc atractiva, als alts costos del transport interurbà, entre d’altres raons. Per tant, davant d’un ventall ampli de possibles raons interpretades, en alguns casos com a veritables diagnòstics, es demanen trobar solucions a curt, mig i llarg termini, per planificar i implementar actuacions que facin canviar el rumb d’aquesta situació. En realitat, el tema és molt més complex i no és convenient reduïr la problemàtica a les poques causes esmentades anteriorment, atès que estem davant d’un fenòmen amb moltes més lectures. Planificar accions pels museus requereix la voluntat de tots els equipaments i dels professionals que els gestionen, conjuntament amb els ens als qui correspon la titularitat i la gestió. I també és una qüestió d’actuació política, sense dubte.

accessibilitat

Tanmateix, per a qualsevol estratègia de planificació i actuació cal disposar de moltes dades. I aquestes han de ser exhaustives. Ara mateix, no sembla que els equipaments museístics de Catalunya disposin d’un calaix important d’informació amb la qual es puguin desplegar accions de gran abast.

En aquest sentit, d’informació en podem obtenir molta des dels àmbits turístics, polítics, socials, econòmics, pedagògics, etc.  Però hi ha dos blocs que caldria considerar imprescindibles per partir d’una mínima base:

  1. Opinió del visitant: Atès que poc sabem dels no visitants, cal posar l’accent en els usuaris de museus. Un usuari pot visitar un equipament una, tres o vint vegades l’any. Cal preguntar a l’usuari la raó per la qual no van més sovint o davant quines circumstàncies repetirien la visita a un museu. D’aquí la importància, a banda de les enquestes, dels Focus Group. El museu cara a cara davant un usuari que coneix l’equipament i que pot generar molta informació que pugui ser avaluada posteriorment.
  2. Xifres de visitants. Si generalment s’assumeix que les xifres de visites en molts casos estan inflades, caldria assumir les dades reals, amb un compromís des de diversos àmbits per poder afrontar i confrontar la realitat i cercar solucions.Si les xifres aconsegueixen emmascarar mancances: Museums, We have a problem.
Anuncis
Categories: Uncategorized | Deixa un comentari

Navegació d'entrades

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: